Alimentar-se no sempre és nodrir-se

Sovint es tendeix a utilitzar les paraules alimentació i nutrició com a sinònimes. Tot i que si bé és cert que estan relacionades, val a dir que tenen significats diferents. En voleu conèixer les diferències?

L’alimentació és el procés de la tria, obtenció, preparació i ingestió dels aliments. És per tant un acte voluntari, conscient, que té a veure amb els aliments quan aquest són fora del cos i fins que arriben a la boca. És per tant un acte social i cultural, en estreta relació amb la cuina, la gastronomia, les converses al voltant d’una taula i  la socialització. Un fet lligat, entre d’altres, a les tradicions, a les festivitats, als gustos i creences personals, a la identitat, als records, a la geografia i a l’estat d’ànim.

D’altra banda, la nutrició és un acte involuntari, inconscient, que succeeix un cop l’aliment ja està dins del cos, i inclou una sèrie de processos biològics (la digestió, l’absorció, la metabolització i l’eliminació) mitjançant els quals l’organisme rep, transforma i utilitza les substàncies contingudes dins dels aliments: els nutrients.

Veiem-ho amb un exemple:

Imagineu-vos que estem dinant en un restaurant i el cambrer s’acosta per oferir-nos les postres del menú. Podem triar entre una peça de fruita natural, un iogurt o un pastís de crema i nata.

Puc decidir alimentar-me amb una opció saludable que m’aporti els nutrients que necessito, com seria la fruita o el iogurt, o bé amb una opció menys saludable com la del pastís.

Què triaré?     

Òbviament si em decanto per motius de salut, segurament acabaré escollint les opcions més saludables. Però triem sempre el que més li convé al nostre organisme?

De ben segur que en situacions semblants, moltes vegades ens hem decantat per les postres més riques en sucres senzills, greixos saturats, triglicèrids i/o colesterol, i més pobres en fibra, vitamines, minerals i antioxidants. És el cas dels pastissos, les natilles, les lioneses, etc.

Per què triem aquestes opcions menys saludables?

La resposta és múltiple i depèn de cada persona i de cada situació:

• perquè avui és un dia especial
• perquè estic de celebració
• perquè ja que dino al restaurant em demano unes postres més elaborades
• perquè he tingut un dia molt dur i segur que això m’anima
• perquè si tots els de la taula demanen pastís jo no seré menys
• perquè el pastisset de crema em recorda a la infància
• etc.

Queda clar, doncs, que no sempre triem els aliments que millor ens nodreixen, i que per tant, alimentar-se no sempre és nodrir-se. Perquè si la nutrició fos un procés voluntari, no caldria parar gaire atenció a l’elecció dels aliments. Tan sols caldria introduir el pastís a la boca i enviar un missatge al cervell advertint-lo de que fes el favor d’aprofitar-ne tan sols els nutrients interessants i eliminar la resta, o millor i tot, que fes veure que l’aliment triat és una peça de fruita i que nodrís com a tal.

Com que això no és possible, caldrà incidir en aquell fet que sí és voluntari i, per tant, educable: l’alimentació. Perquè és mitjançant l’educació que podem conèixer que és el millor pel nostre cos i pel nostre entorn, i d’aquesta manera poder fer una bona tria dels aliments amb els que alimentar-nos correctament i així assegurar-nos una bona nutrició.