Receptes del món: la Xina

El cap de setmana passat, passejant pel Moll de la Fusta, em vaig topar per casualitat amb la celebració del nou any xinés. Dins de les moltes activitats que s’hi portaven a terme, em van cridar l’atenció (portada no sé si més per les aromes que per la professió) les múltiples paradetes on s’elaborava menjar xinès. La gran majoria de plats m’eren molt familiars, doncs no diferien gaire dels que acostumem a trobar en un restaurant xinès de qualsevol indret del territori, però rebuscant entre els plats, vaig aconseguir trobar algunes preparacions que no coneixia.

I és que veritablement, el menjar xinès que coneixem, no és el mateix menjar xinès tradicional que podríem menjar a la Xina.

Aleshores, quin és el menjar típic xinès?
Per començar cal pensar que la Xina és una país de proporcions gegants, i lògicament, presenta molts tipus de cuina diferents: la cuina Pekinesa, Cantonesa, de Sichuan, etc. Seria el mateix que intentar parlar d’una cuina espanyola típica sense parar-nos a observar els diferents matisos de, per exemple, la cuina Aragonesa o l’Andalusa. Per tant, no podem parlar d’una cuina típica xinesa sinó més aviat de diverses cuines típiques de la Xina.

És evident doncs, que les tradicions gastronòmiques seran molt diferents degut a la gran extensió del territori i a les seves diferencies climàtiques i geogràfiques. Tradicionalment, les zones costeres són les que tenen més varietat d’aliments doncs tenen més contacte (i per tant més intercanvis) amb les regions veïnes. En les regions més càlides els plats acostumen a estar més especiats doncs és un dels mètodes que tradicionalment s’han utilitzat per conservar els aliments durant més temps.

Tot i les variacions entre regions, sí que hi podem trobar alguns trets semblants que ens ajudarien a acotar les característiques típiques de les cuines xineses:

  • És una cuina molt lligada a la filosofia xinesa, seguint els principis d’equilibri entre el yin i el yang mitjançant les proporcions adequades d’aliments fan (cereals i derivats: arròs a les províncies del sud i pasta al nord, on el blat és més comú) i ts´ai (aliments proteics i verdures).
  • A més de la composició, busca també l’equilibri en els colors, els sabors i les formes, aspectes que cuiden molt en la presentació dels plats. Fixeu-vos si no en aquest drac fet de nap que em vaig trobar en una de les paradetes.
  • En general, en els plats predominen els aliments d’origen vegetal i les raciones de proteïnes no són molt abundants: per cada porció de carn o peix, es mengen tres de verdura.
  • Entre els diferents mètodes de cocció, destaca la cuina al vapor i al wok, dos mètodes que han estat una gran aportació per a la cuina occidental. Gastronòmica i nutricionalment, destacar que l’ús del wok permet cuinar aprofitant tota l’escalfor de la flama i per tant, s’utilitza molt poc oli, pel que el menjar, a més de molt gustós, resulta baix en greixos i en energia. En el mètode del vapor, l’aigua bullint no arriba a tocar l’aliment, pel que els minerals i vitamines no s’hi dissolen. Tots dos mètodes, permeten conservar gran part de les vitamines, els minerals, el sabor i el color dels aliments.

Cal pensar que la cuina xinesa que coneixem a través dels restaurants xinesos del territori, es tracta d’una cuina occidentalitzada. En primer lloc perquè molts dels ingredients han estat substituïts per ingredients locals (és el cas d’algunes verdures xineses que en la cuina xinesa occidentalitzada es substitueixen per altres verdures locals, provocant un canvi en el gust dels plats), i en segon lloc, i principalment, perquè aquests establiments s’han hagut d’adaptar als gustos i paladars occidentals per poder sobreviure. Potser ara que els aliments d’arreu del món ens han deixat de semblar exòtics, és moment de que ens animem a provar autèntiques delícies xineses com les potes de pollastre o les llengües d’ànec.

Si coneixeu algun restaurant de menjar xinès típic a la vostra localitat, us animo a que en compartiu l’adreça per a que totes i tots puguem gaudir de la seva cuina 😉

Mentrestant, us deixo una recepta de pollastre amb verduretes al gingebre per anar obrint boca:

Ingredients (per a quatre persones):

    • 400g de pit de pollastre
    • 3 branques d’api
    • 2 pebrots verds grans
    • 2 cebes mitjanes
    • 3 talls de gingebre pelat
    • 1 cullerada sopera de midó de tapioca (es pot substituir per producte local: Maizena)
    • 3 cullerades soperes de sake (es pot substituir per producte local: vi dolç)
    • 3 cullerades soperes de salsa de soja
    • 4 cullerades soperes d’oli de cacahuet (es pot substituir per producte local: oli de gira-sol o d’oliva)
    • Sal i pebre

Elaboració:

    1. Talla el pollastre a tires.
    2. Renta el pebrot i l’api i talla’ls a tires. Pica la ceba.
    3. Barreja el midó de tapioca (o la Maizena) i les tires de pollastre i salpebra.
    4. Escalfa la meitat de l’oli al wok, puja el foc i incorpora la ceba i el gingebre. Salteja un parell de minuts i afegeix les tires de pebrot i d’api.
    5. Salteja durant un minut a foc viu sense deixar de donar voltes.
    6. Afegeix les tires de pollastre i rega amb el sake i la salsa de soja.
    7. Salteja uns minuts i serveix calent.

APUNT DIETÈTIC: acompanya el plat amb arròs blanc i unes postres de fruita fresca i tindràs un deliciós menú saludable i equilibrat.

Sobre mi (2)

Anuncis

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s