Mites entorn l’alimentació. Realitat o ficció?

Quan en una xerrada, un curs o una conversa amb persones del meu entorn comento que sóc dietista-nutricionista, automàticament em preparo per respondre l’allau de preguntes que quasi sempre acompanyen aquestes paraules. Tothom té preguntes sobre tal o qual aliment, sobre l’efectivitat de tal o qual dieta de moda o sobre la combinació dels aliments. I de fet és ben normal, tots mengem cada dia, i a més, diverses vegades. Alimentar-se és una activitat tan comuna que és normal que sorgeixin dubtes al respecte. Per tant, quan la pluja de preguntes comença, jo escolto, somric, assumeixo el meu rol, i començo, pacientment, a respondre-les una per una.

De qüestions me n’han fet de molts tipus i sobre molt variades temàtiques, però sempre n’hi unes que no fallen, que en tota ronda de preguntes, tard o d’hora, acaben apareixent.

He fet un recull d’algunes de les més reiterades, que us aniré exposant en diversos post. Per avui començaré amb un recull de preguntes sobre els aliments i la pèrdua de pes. Podria haver començar per qualsevol altra tema, però penso que és imprescindible començar a desmitificar, d’una vegada per totes, moltes de les creences que giren al voltant d’aquesta temàtica.

Comencem…

… els nervis engreixen?

Sempre que em fan aquesta pregunta em ve a la ment un fragment del monòleg Solamente d’en Rubianes (per cert, si no l’heu vist, us recomano buscar-ne el DVD) que diu: “no está gordo, ¡está nervioso! A la que se relaje se le va la panza”

Bé, bromes a part, la veritat és que els nervis per si sols, ni engreixen ni aprimen. El que et pot portar a un augment de pes és si degut al nerviosisme, s’augmenta la ingesta d’aliments, especialment d’aquells més calòrics (gelats, pastisseria, galetes, etc.), que són els que acostumen a venir més de gust en moments de nervis o ansietat. No obstant, per a que aquest augment de pes es produeixi, es necessita consumir una quantitat realment exagerada d’aliments en un moment donat o bé prolongar aquest cercle viciós de nervis-ingesta durant algun temps.

Però també pot passar just l’efecte contrari. Hi ha persones que quan estan nervioses se’ls tanca l’estómac (com es diu col·loquialment), perden la gana i deixen de menjar. Com passava en el cas contrari, si aquesta situació es manté durant un llarg període de temps, sí podria portar a una pèrdua (no saludable) de pes.

.

… és millor retirar les olives de l’amanida perquè engreixen, oi?

Anem a veure-ho. Unes 10 olives verdes (30grams), contenen aproximadament unes 30 kcal. I què significa això? Doncs que tenen menys energia, per exemple, que un iogurt desnatat, que per norma general ronda les 40 kcal. Per tant, a menys que estiguem fent una pauta per controlar el pes, no ens hem de preocupar per elles.

Però, i en el cas de que estiguem seguint una pauta per perdre pes en la que hem de portar més control sobre la quantitat d’aliments ingerida, les hem de retirar de l’amanida?

Kcal a part, cal recordar que es tracta d’un aliment típicament Mediterrani i molt saludable, origen del reconegut oli d’oliva, carregat de vitamina E i antioxidants, pel que resulta altament recomanable incloure’l de manera habitual en la nostra alimentació. Què hem de fer aleshores? Doncs simplement fer cas a la frase “prendre’n enlloc de i no a més de”. És a dir, com es tracta d’un aliment amb gran quantitat de greixos insaturats (com la majoria d’olis vegetals), es pot utilitzar com a equivalent, i per tant, l’hem de prendre enlloc d’aquests i no a més d’aquests. Portat a la pràctica significa que a l’afegir-les a l’amanida o a qualsevol altre plat, cal reduir la quantitat d’oli i aprofitar per amanir per exemple amb vinagre, suc de llimona o salsa de iogurt desnatat.

.

… beure aigua aprima?

L’aigua és un aliment imprescindible i a la vegada un nutrient dels classificats com a no energètics (juntament amb les vitamines i els minerals). L’aigua té 0 calories, o el que és el mateix, no conté energia, pel que ni engreixa ni aprima.

.

… beure aigua ajuda a eliminar greixos?

Aquesta és una varietat de la pregunta anterior que no falla mai i que s’ha popularitzat arrel d’un anunci d’una reconeguda marca d’aigua on apareixia un got ple d’oli en el que a mesura d’anar-hi abocant aigua, es provocava la sortida de greix del got. El recordeu?

Reconec que com a marketing, chapeau! És una gran estratègia comercial que ha aconseguit penetrar com pocs anuncis en l’inconscient col·lectiu. Però d’aquí a que serveixi per eliminar els greixos hi ha una gran diferència.

Com ja sabeu, aigua i oli són dos líquids immiscibles, és a dir, que no es mesclen entre ells. L’oli té una densitat menys elevada que l’aigua, i per tant, quan en l’anunci s’aboca aigua al got, el greix (que no es pot barrejar amb l’aigua), queda a la part de dalt, de manera que quan el got és ple a vessar, el primer líquid que cau fora és l’oli.

Però dins del cos les coses no funcionen de la mateixa manera, o a cas som un recipient buit ple de greix? Quan bevem aigua, aquesta s’ocupa d’anar a totes les cèl·lules del nostre cos on faci falta, però no per fer fora el greix, sinó per portar a terme les seves funcions.

En conclusió, beure aigua és necessari i imprescindible, però no elimina els greixos.

………………………………

En un altre post seguirem amb més mites per resoldre. Podeu aprofitar els comentaris o el formulari de contacte per enviar-me les vostres preguntes i els vostres dubtes i així poder-los resoldre en els propers posts 😉

.