El malbaratament del menjar: propostes per reduir-lo

.

Arrel del post El menjar que llencem, varem veure en l’article anterior les xifres del malbaratament del menjar. Aquesta vegada, però, anem per propostes més pràctiques, sinó per eliminar-les, al menys sí per reduir les xifres al màxim.

Què podem fer?

.

Al moment de fer la compra:

  • Abans de sortir a comprar, revisar la nevera i el rebost per evitar comprar aliments que ja tenim
  • Planificar els menús a casa, comptant quantes persones serem i què necessitem per no comprar més del necessari i així evitar que el menjar es faci malbé
  • Elaborar una llista de la compra tancada i no improvisar mentre comprem, evitant especialment caure en reclams publicitaris o de marketing
  • Mentre els aliments estiguin en perfectes condicions de salubritat i no suposin un risc de produir intoxicacions o infeccions alimentaries, baixar el nostre nivell d’exigència i no rebutjar-los per motius estètics (com per exemple no rebutjar un tomàquet perquè no és perfectament rodó). En definitiva, estèticament més imperfectes però igual de nutritius i saborosos
  • En general comprem molts més aliments dels que necessitem (les creixents xifres de sobrepès i obesitat en són un bon indicador), pel que un bon consell seria moderar o reduir la compra d’aliments, especialment d’aquells menys nutritius (snacks, dolços, refrescs, precuinats…)
  • És important diferenciar entre la data de caducitat i de consum preferent per evitar rebutjar o llençar (un cop a casa) aliments que encara estan en bones condicions. En referència a això, tenir en compte que la mateixa UE s’està plantejant allargar les dates de caducitat
  • Comprar productes locals i de temporada, i a ser possible, en cooperatives, mercats i petits establiments, evitant les grans superfícies que són les que més exigències fan als productors per a que els productes tinguin la mida i aspecte desitjable, provocant el rebuig d’aquells aliments que no segueixen el cànon establert. És un consell que també ens proposa l’informe de la FAO
  • Millor adquirir productes a granel i sense embalatges (peix, fruites, verdures, llegums…). A més de ser més ecològics ja que no contenen tants envasos, permeten ajustar-se a les quantitats d’aliments que realment necessitem

A casa:

  • Conservar correctament els aliments:
    • Al guardar la compra, col·locar els aliments vells més a mà i els nous darrere. D’aquesta manera consumirem abans els que són més propers a caducar
    • Conservar els aliments envasats segons les indicacions dels envasos
    • Organitzar correctament la nevera per allargar la vida útil dels aliments (els vegetals als calaixos, els aliments ben tapats, sense atapeir…)
  • Aprofitar al màxim el menjar:
    • No preparar més quantitat de la necessària, i en cas de que s’hagi fet, refrigerar o congelar el menjar que hagi sobrat
    • Aprendre a ser creatiu i cuinar amb els ingredients disponibles. És possible que fins i tot acabem descobrint la nostra pròpia recepta i especialitat de la casa! I sinó, sempre podem recórrer a la tradició i preparar amb les restes canelons, croquetes, pa ratllat, purés, melmelades, etc.
    • Servir-se la quantitat justa al plat segons les nostres necessitats i prendre el compromís d’acabar-s’ho
    • Amb els residus orgànics, i si tenim espai a casa, podem preparar compost com a abonament per a les plantes. Si a més tenim la sort de tenir un petit hort, encara millor. D’aquesta manera tanquem el cercle
  • L’educació és una eina indispensable per evitar el malbaratament. En aquest sentit, la proposta és fer arribar al màxim nombre de persones la informació de la magnitud del malbaratament, les seves causes, però també les seves solucions. Per exemple:
    • Amb el visionat i difusió de documentals, imatges i/o lectures sobre el tema (us adjunto varies propostes al final del post)
    • Assistir a xerrades sobre el tema i fer difusió de la informació
    • Preparar activitats amb la família (també amb els més petits) per fer-ne consciència i difusió

Al restaurant o menjador col·lectiu:

  • No demanar més del que menjarem
  • En restaurants de bufet lliure, no agafar més del que som capaços de menjar (encara que sigui “gratis”)
  • Hem de tenir present que per llei, encara que no haguem tocat el plat, el menjar no es pot reutilitzar ni donar a qui ho necessiti. Aleshores, per evitar que el menjar ja preparat acabi a les escombraries, hem de ser raonables tant al moment de demanar com de servir-se
  • Si hem demanat més menjar del que ens podem acabar, podem demanar que ens ho posin en una safata per endur. Hi ha gent a qui demanar-ho els fa vergonya, però penseu que podeu evitar que menjar en bones condicions acabi a les escombraries, i de pas, ja tenim el menjar preparat per al següent àpat
  • En el cas que treballem i/o tinguem la possibilitat de parlar amb l’equip responsable i els cuiners dels menjadors col·lectius (escoles, menjadors d’empreses, residències de gent gran…) on sabem que s’estan malbaratant grans quantitat de menjar, pot ser una bona idea replantejar què està fallant per tal de reduir les xifres d’aquest malbaratament. És possible que els plats que s’estiguin servint no siguin del gust del comensals (per gustos personals i locals, per no estar cuinats amb gràcia…) o que les racions estiguin mal calculades per al col·lectiu a qui van dirigides.

Algunes peticions:

Com vam poder veure al documental , la gran majoria de supermercats i grans superfícies llencen enormes quantitats d’aliments en bones condicions quan encara són aptes pel consum humà. Algunes persones coneixedores d’aquest fet, esperen l’oportunitat per agafar el menjar dels contenidors.

No obstant, són cada vegada més els establiments que llencen els aliments en contenidors ubicats dins de la seva superfície. De tal manera que els camions entren, recullen les escombraries i surten de l’edifici plens del menjar llençat. Tot passa a porta tancada, pel que les persones que solien recollir el menjar de les escombraries ja no ho poden fer.

S’ha de tenir en compte que si un establiment dóna menjar en mal estat a algú (sense saber-ho, es clar) i aquesta persona s’intoxica pot demandar a l’establiment, que haurà de pagar una indemnització pels danys causats. Recordo algunes converses amb cuiners que m’han comentat les vegades que han hagut de llençar menjar ja preparat perquè han calculat més persones de les que finalment han vingut. Delícies que ningú ha provat i que acaben a les escombraries.

I jo em pregunto… no es poden modificar les lleis? Evidentment que les normes d’higiene s’han de complir, però és possible que potser n’estiguem fent un gra massa. No es tracta de donar menjar en mal estat, sinó de menjar que s’ha retirat de la venda per ser “lleig”, per envasos de cartó arrugats, de menjar que encara li queda una setmana de vida útil, de plats preparats i no servits que si es mantenen refrigerats i en bones condicions podrien ser aprofitats (i degustats) per altres persones. O és que a cas és més ètic evitar una hipotètica intoxicació alimentaria que evitar que la gent passi gana?

En aquest sentit, crida l’atenció una notícia publicada ja fa un temps, on alguns Ajuntaments, sota l’argument de que embruten la via pública, criminalitza les persones que recullen el menjar de les escombraries amb multes de fins a 750 euros. O la d’un home a Bélgica, condemnat a 6 mesos de presó per haver agafat dues bosses de magdalenes caducades de les escombreries.  Però qui és més criminal, qui rebusca a les escombraries o qui hi llença el menjar en bones condicions?

Davant d’aquest panorama, quines poden ser les possibles solucions? Jo us proposo que:

  • Demanem als establiments que redistribueixin i donin els excedents de menjar encara aptes per al consum a les persones i col·lectius que els necessitin
  • Demanem a les empreses i als supermercats que baixin les exigències cada cop més dures de l’aspecte dels aliments (evidentment, nosaltres som els primers que també les hem de baixar) i que no demanin un excés d’estoc
  • Demanem que l’excés d’estoc, el menjar que no es posarà a la venda o ja no es vendrà (no només dels establiments sinó els propis distribuïdors que a vegades han de llençar aliments perquè la data és propera -que no immediata- a caducar, i cap client el voldrà comprar), sigui donat als bancs dels aliments. Però atenció, és important que el menjar que es doni a aquestes entitats sigui el que estava destinat a acabar a les escombraries. No és una bona solució (per reduir el malbaratament) que siguem nosaltres qui comprem els aliments al supermercat i després els donem. Si ho fem així, no col·laborem pas a reduir el malbaratament. La idea és que es puguin aprofitar els aliments que anirien llençats.

Com sempre, us animo a opinar i enviar els vostres suggeriments i propostes per reduir el malbaratament. Entre tots segur que se’n acudeixen més idees!

.

Per últim, us deixo un recull de fonts per a l’educació, element imprescindible per revertir la situació:

Pàgines web:

Audiovisuals i lectures:


Sobre mi (2)

Anuncis

4 pensaments sobre “El malbaratament del menjar: propostes per reduir-lo

  1. Lucia diu:

    Estan genials aquests posts que estas fent. Vull que tothom els llegeixi!! i després que facin cas!
    Tens el meu aplaudiment, totalment!!

  2. educalimentacio diu:

    Moltes gràcies Lucía!!

    Espero que puguin donar la volta al món i que sumats a les moltes accions que s’estan fent, serveixin per acabar amb el malbaratament.

    Poc a poc però amb bona lletra anirem fent camí 😉

  3. Lara diu:

    Hola!
    Genial…a veure si d’aquesta manera la gent pren consciencia. M’ha agradat molt!

    no se si vas llegir el meu post que vaig escriure després de veure el documental, que encara m’esgarrifa quan el torno a mirar. Aquí te’l deixo per si li vols er un cop d’ull. http://bit.ly/TRzpDI

    Has vist la inciativa: MEATLESSMONDAY –> genial

    • educalimentacio diu:

      Moltes gràcies Lara! 🙂

      Sí, em va encantar el teu post. Ja som moltes i molts els que estem movent-nos per educar i conscienciar en el tema. Espero que aviat comencem a recollir-ne els fruits i el malbaratament comenci a formar part ja del passat.

      Genial la iniciativa dilluns sense carn, és un tema que tenia pendent per a un proper post. A veure quan veu la llum. Ens hi posem mans a la obra? 😉

      Gràcies per la info!

Comenta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s