Els dietistes també mengem pastissos (o recepta de pastís de formatge i maduixa)

Ja van unes quantes vegades, que en festes d’aniversaris o sopars amb amics, just m’han presentat en el precís moment en que em portava un tall de pastís a la boca. Més o menys Ia situació, que s’ha repetit de manera similar en les diverses ocasions, és aquesta:

–   I ella és la Raquel, és dietista.

–   Eo, Raquel! Et presento la/el …

–   I jo, just en aquell moment, em dono la volta amb el tall de pastís de xocolata a la boca. Ups!

–    …

.

És aleshores, i fruit de la cara de circumstàncies del presentador i el presentat, sorpresos per no trobar-me menjant unes fulles d’api, que comença una breu conversa entorn de la conveniència o no dels pastissos per a la “dieta” i per als dietistes (aquells éssers enigmàtics que s’alimenten a base d’amanides), i la referència a frases de l’estil “en casa del herrero…”.

Doncs bé, escric aquest post per reivindicar el dret de la població en general, i dels dietistes en particular, a menjar pastissos.

Sí, heu llegit bé. Sóc dietista-nutricionista, promoc el consum d’una dieta saludable i variada, i precisament per això, reivindico que els pastissos d’aniversari també hi tenen cabuda.

Això sí, molt millor casolans, on podem controlar els ingredients que utilitzem, triant-ne entre els més saludables i de qualitat, menjats de manera ocasional (per això són pastissos “d’aniversari” i no patissos de “a diari”) i sempre que no existeixi cap malaltia que ho contraindiqui.

.

Però per què millor un pastís casolà, és que té menys calories?

Doncs depèn de què hi posem entre els ingredients. Si el preparem  amb molta mantega, ous i massa sucre, aleshores fins i tot el fem més calòric que un industrial. Però si ens moderem en l’ús del sucre i de greixos, i aprofitem per afegir-hi fruita, el podem fer bastant menys calòric que l’industrial.

Però la recomanació que us faig de preferir els pastissos casolans als industrials no passa per un tema de calories sinó de tipus de nutrients. És per tant una recomanació més qualitativa que quantitativa.

Per posar un exemple, a no ser que s’especifiqui el contrari a l’etiqueta, els pastissos industrials acostumen a elaborar-se amb greixos saturats (com l’oli de palma o de coco, a més dels llards i greixos animals), greixos trans, hidrogenats i/o parcialment hidrogenats. Tots aquests tipus de greixos són els que contribueixen a augmentar els nivells de colesterol “dolent “ en sang, amb el conseqüent augment del risc cardiovascular, així com també són responsables d’altres efectes negatius per a la salut. Si preparem el pastís a casa, podem utilitzar oli de gira-sol o d’oliva verge extra, o bé mantega de qualitat i en quantitats moderades.

Però no és tan sols el tipus de greix. Els pastissos industrials generalment porten també un excés de sucres i farines refinades, així com també gran quantitat d’additius i en algunes ocasions, inclús quantitats gens despreciables de sal. A casa, no ens farà falta utilitzar els additius, i podem aprofitar per elaborar-los amb farines i cereals integrals, i si ens agrada molt el dolç, amb sucre morè o bé amb edulcorants sense calories (com ara la estevia), tot i que la meva recomanació seria subtituir el sucre o edulcorants per fruita fresca (com ara plàtan o pera madura, que també ens aportarà gust dolç).

Per tancar el post, us proposo portar aquests idees a la pràctica elaborant una recepta de pastís de formatge i maduixa en la seva versió original i en una de més lleugera.

Que vagin de gust, això sí, consumits de manera ocasional i amb moderació! 😉

 

Pastís de formatge i maduixa clàssic

Ingredients

Per a la base:

• ¾ de paquet de galetes tipus Maria integrals (20-25 galetes)
• 4 cullerades soperes de mantega

Per al cos:

• ½ brick petit de nata líquida 18% matèria grassa (100ml)
• Mig got de llet semidesnatada o desnatada
• 2 ous
• 4 cullerades soperes de sucre morè
• 2 terrines de formatge tipus Philadelphia

Per a la cobertura:

• Melmelada de maduixa
• Gelatina en pols (pot ser neutra o de llimona si li vols donar un toc àcid) o agar-agar
• Maduixes

Preparació

• Posa a desfer la mantega a foc suau
• Trenca i tritura les galetes fins que quedin en forma de pols. Afegeix-hi la mantega desfeta, barreja bé la massa i posa-la a la base del motllo ben plana
• Posa el motllo a refredar a la nevera o al congelador
• Barreja en un bol la nata, la llet, el formatge i el sucre
• Bat els ous i afegeix-los al bol
• Quan la base de galeta hagi agafat consistència (ha d’estar ben dura), afegeix la barreja del bol. Reparteix-la bé fins que quedi plana
• Posa el motlle a coure al forn a 180º uns 40-50 minuts fins que el pastís quedi ben cuit (ves punxant amb un escuradents, estarà cuit quan surti totalment net)
• Mentre cou prepara la gelatina de melmelada de maduixa per a la cobertura
• Dissol en un recipient amb una mica d’aigua, mig sobre de la gelatina en pols (afegeix més o menys quantitat en funció de si vols una cobertura fina o més gruixuda)
• Escalfa en un cassó la melmelada amb un got d’aigua (posa més o menys quantitat d’aigua i melmelada en funció de la mida de la cobertura)
• Mentre renta i talla les maduixes a làmines
• Retira del foc i afegeix al recipient. Deixa refredar una mica i posa-ho sobre el pastís
• Decora amb les làmines de maduixa i posa’l a la nevera com a mínim un parell o tres d’horetes
• Un cop la gelatina hagi solidificat, treu-lo del motllo i ja està llest per menjar ben fred

 

Pastís de formatge i maduixa lleuger

Ingredients

Per a la base: el pots preparar sense base i quedarà encara més lleuger

• ¾ de paquet de galetes tipus Maria integrals (20-25 galetes)
• Una mica d’aigua o de llet desnatada

Per al cos:

• 1 iogurt desnatat
• 1 got de llet semidesnatada o desnatada
• 1 sobre de Gelatina en pols (pot ser neutra o de llimona si li vols donar un toc àcid)
• 1 cullerada de postres d’estevia en pols
• 2 terrines de formatge tipus Philadelphia light

Per a la cobertura:

• Melmelada de maduixa sense sucre
• Gelatina en pols (pot ser neutra o de llimona si li vols donar un toc àcid) o agar-agar
• Maduixes

Preparació

• Trenca i tritura les galetes fins que quedin en forma de pols. Afegeix-hi una mica d’aigua o llet desnatada per ajudar a formar una massa compacta (no quedarà tan gustós ni amb la mateixa textura que amb la mantega però reduïm considerablement les calories). Posa-la a la base del motllo ben plana
• Posa el motllo a refredar a la nevera o al congelador
• Barreja en un cassó el iogurt, la llet, el formatge i la estevia i escalfa-ho (sense que arribi a bullir)
• Aboca-hi la gelatina prèviament dissolta amb una miqueta de llet i barreja bé
• Deixa refredar una mica
• Quan la base de galeta hagi agafat consistència (ha d’estar ben dura), afegeix la barreja del cassó Reparteix-la bé fins que quedi plana
• Posa el motllo a refredar a la nevera un mínim de 6 hores
• Quan observis que el pastís de la nevera ja ha solidificat, prepara la gelatina de melmelada de maduixa per a la cobertura
• Dissol en un recipient una mica d’aigua mig sobre de la gelatina en pols (afegeix més o menys quantitat en funció de si vols una cobertura fina o més gruixuda)
• Escalfa en un cassó la melmelada amb un got d’aigua (posa més o menys quantitat d’aigua i melmelada en funció de la mida de la cobertura)
• Mentre renta i talla les maduixes a làmines
• Retira del foc i afegeix al recipient. Deixa refredar una mica i posa-ho sobre el pastís
• Decora amb les làmines de maduixa i posa’l a la nevera com a mínim un parell o tres d’horetes
• Un cop la gelatina hagi solidificat, treu-lo del motllo i ja està llest per menjar ben fred

NOTA: les fotografies són del pastís en la seva versió lleugera. Sóc llaminera i menjo pastissos, però no deixo de ser dietista 😉

Us recomano també la versió ultralleugera de la Lucia, una altra dietista que també menja pastissos 😉  No deixeu de visitar el seu blog, a més d’uns posts genials, hi trobareu també receptes d’altres pastissos i dolços, pa i plats salats. Val la pena que el visiteu i us hi doneu una volta!