#SanidadDesnutrida: Grup 839. Massatgistes, bromatòlegs, dietistes i auxiliars d’infermeria

Un dels tràmits que cal fer quan un es fa (per decisió o gairebé per obligació) autònom, és inscriure’s dins d’un epígraf que defineixi l’activitat a realitzar. Encara me’n recordo de la cara que se’m va quedar quan, innocent de mi, en voler donar-me d’alta en l’activitat professional que anava a exercir com a dietista-nutricionista, em vaig trobar que “el nostre” epígraf, era un epígraf d’aquests que podríem anomenar comunitaris, col·lectius o en massa. Vaja, un epígraf que aglomera a diversos professionals en un. El gran epígraf 839, ideal per treballar tant de massatgista, bromatòleg, dietista o com a auxiliar d’infermeria. I vine va, aquí tots junts i ben amuntegats.

En un segon moment vaig pensar que potser per estalviar-se numeracions, això segurament passava en la gran majoria de professions, així que em vaig llançar a google en modus curiós per veure què em trobava. Doncs bé. Resulta que sí hi ha professionals que tenen el seu propi epígraf. Per exemple, existeix un epígraf per als arquitectes, un per als dissenyadors d’interiors i un altre per als delineants. Doncs clar que sí, perquè malgrat ser professions que estan o puguin estar relacionades, són activitats i professions ben diferenciades. Però resulta que fins i tot hi ha un epígraf diferent per als arquitectes i un altre per als arquitectes tècnics (i em sembla fantàstic, perquè segur que tenen competències compartides però també competències diferenciades). Fins i tot els estomatòlegs tenen el seu propi epígraf. Però els dietistes no. Es veu que en aquest país, els dietistes, els massatgistes, els bromatòlegs i els auxiliars d’infermeria compartim activitat (i el trist és que en alguns casos sí és així).

Passat el semi cabreig post cerca a google, em vaig dirigir cap a l’agència tributària, on em van proposar una altra solució: si no em quedava contenta a pertànyer a un grup tan genèric, sempre podia registrar la meva activitat sota l’epígraf 942.9 de “Altres serveis sanitaris sense internat”. Clar que sí, molt millor així. A formar part del grup miscel·lani dels altres, els amuntegats, els arreplegats (i aquí em va venir en ment de nou la més que recurrent pregunta de: – Escolta, però tu exactament de què treballes? – De dietista-nutricionista. – I això, què és? això de les verdures, dietes i coses a la planxa, no? – … ). Em van venir fins i tot ganes de registrar-me en l’epígraf 881 d’ASTRÒLEGS I SIMILARS, que per cert, sí té epígraf propi (què tractarà de dir-nos el govern amb això?).

Bé. Podríem deixar el tema com una anècdota merament administrativa, però crec que és un fidel reflex de com es valoren algunes activitats i professions en aquest país. Desconec com està exactament el tema en altres professions sanitàries (encara que em consta que els fisioterapeutes estan més o menys igual de malament que nosaltres), però el cas dels Tècnics Superiors en Dietètica (TSD) i dels Diplomats o Graduats en Nutrició Humana i Dietètica (Dietistes-Nutricionistes, àlies D-N) és de jutjat.

Sabies que som l’únic país de la Unió Europea que no compta amb dietistes a la sanitat pública? I això, perjudica no solament als professionals de la nutrició i la dietètica, sinó a la resta de professionals sanitaris amb els quals treballar colze a colze, als pacients i a la població en general. Perquè si no hi ha professionals a la sanitat pública, les conseqüències les paguem tots (per posar un exemple, sabies que per cada euro invertit en assessorament dietètic s’estalvien més de 50€ en tractaments posteriors, s’augmenta la productivitat perquè disminueixen les baixes laborals i millora la qualitat de vida de les poblacions?).

És per això que em vull unir amb aquest post a la iniciativa #SanidadDesnutrida de Dietética Sin Patrocinadores. Per col·laborar en la difusió de la manifestació a favor de la inclusió de l’atenció nutricional en el nostre sistema sanitari que s’ha convocat enfront del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat aquest diumenge 10 de maig a les 12h.

Així que com a professional, com a familiar i amiga de pacients que podrien haver-se estalviat uns quants tractaments farmacològics amb una bona prevenció i educació alimentària, i com a ciutadana que creu en la sanitat i educació pública i de qualitat, us convido a unir-vos a la difusió i participació de la iniciativa.

Us adjunto el manifest. Val la pena que us el llegiu, perquè el que no hi hagi TSD ni D-N a la sanitat pública, ens afecta a tots, no solament als professionals: